In Itàlia semper prus a probe s’òbrigu de su passaportu birde

in-italia-semper-prus-a-probe-s’obrigu-de-su-passaportu-birde

In Itàlia semper prus a probe s’òbrigu de su passaportu birde

Una ricostruzione grafica del Green pass, il certificato digitale Covid dell’Ue, Roma, 9 giugno 2021. ANSA/ALESSANDRO DI MEO

Cras in arribu su decretu nou de su Guvernu.

Semper prus a probe s’òbrigu de su passaportu birde pro sos logos a arriscu de ammuntonamentu.

Difatis sa proposta at otentu su parre a favore de is presidentes de Regione. E cras su guvernu at a aprovare su decretu chi imponet fintzas s’òbligu de presentare, in zona bianca, sa tzertificatzione birde pro ispetàculos, biàgios e isport.

Ancora de definire si sa medida at a corpire sos ristorantes a su serradu, ma s’idea est cussa de prevìdere unu passaportu “lèbiu” pro chie at fatu una dose vatzinale ebbia, opuru su tampone negativu fatu in is ùrtimas 48 oras.

Custa diat èssere sa cunditzione indispensàbile pro cambiare is paràmetros chi mesurant sas zonas de arriscu e poderare totu s’Itàlia in zona bianca durante s’istiu.

In s’ora sa variante Delta de su virus sighit a s’ammanniare cun sos contàgios creschent ogni die, e su nùmeru de vatzinados aumentat a pagu meda.

Segundu is ùrtimos datos trasmìtidos dae s’Istitutu superiore de sanidade, cun is paràmetros de immoe unas cantas Regiones diant torrare in zona groga giai dae chenàbura. Sunt is àreas acanta su pesu de is contagiados noos est prus importante.

Cun su sistema nou custu indicadore no at a èssere prus fundamentale. A contare at a èssere prus che totu su nùmeru de ricoverados in àrea mèdica e in terapia intensiva. Su guvernu pensat a una pertzentuale de su 5% pro is terapias intensivas e de su 10% pro is repartos mèdicos. Is Regiones pedint de artziare custas pertzentuale a su 20 e a su 30 %. Sa cabina de regia cunvocada pro oe at a dèpere fissare su lìmite màssimu, e detzìdere sa lista de is logos acanta s’at a dèpere intrare cun su tzertificadu.

S’isetat sa detzisione de su guvernu, chi oe at a pònnere in s’elencu fintzas is trenos a percurrèntzia longa, is aeroplanos e sas naves.

S’òbrigu de su passaportu birde serbit a poderare abertas is atividades, ma fintzas a permìtere s’intrada de prus persones in is logos a su serradu. In is tzìnemas e in is teatros at a tocare a ddu presentare a s’intrada, ma no at a èssere indispensàbile a lassare postos bòidos tra un’ispetadore e s’àteru e is salas ant a pòdere èssere prenas totu.

In su mentres su tema in discussione in su guvernu est cussu de s’òbligu vatzinale in is iscolas. S’abetat su parre de su Comitadu tècnicu sientìficu.

Is presidentes de Regione isperant chi su guvernu racumandet sa vatzinatzione pro su personale iscolàsticu e universitàriu, siat dotzente siat tècnicu-amministrativu e mescamente chi, in casu orìgines pandèmicas in iscola, si fatzant sighire is letziones in presèntzia a su mancu a chie tenet su passaportu birde.

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22”



Su mere de s’azienda de cummèrtziu eletrònicu istadunidensa est decolladu dae su desertu de su Texas cun su veìculu New Shepard. Cun sa Blue Origin, sa cumpangia sua, cheret abèrrere su caminu a su turismu ispatziale

Jeff Bezos est torradu dae su biàgiu ispatziale.

Su milliardàriu fundadore de Amazon est decolladu dae su desertu de su Texas cun su veìculu New Shepard a merie e est torradu in sa Terra a pustis de unu cuartu de ora.

Sa missione, resèssida in manera perfeta, fiat cussa de fàghere su primu bolu suborbitale, superende sa lìnia de làcana tra s’atmosfera terrestre e s’ispàtziu.

Bezos cheret devènnere unu pionieri de su turismu ispatziale cun sa cumpangia sua Blue Origin.

Paris cun issu in intro de sa càssula Bezos, ddoe fiant is membros de s’echipàgiu e su frade Jeff, poi Wally Funk, 82 annos – sa primu fèmina devènnere ispetora de sa prus importante agèntzia americana chi règulat s’aviatzione tzivile e ex pilota chi in su 1969 fiat istada seletzionada pro fàghere parte de su programma Mercury 13 in su 1969 ma posca iscarrigada ca su guvernu federale aiat proibidu sas ispeditziones ispatziales a sas dèminas – e su pitzocu de 18 annos Oliver Daemen. Custos ùrtimos duos sunt devènnidos sa persone prus antziana e su prus giòvanu a andare in s’ispàtziu.

Pro su bolu no est istada seberada una data bastet chi siat: difatis est istada seberada sa die s’anniversàriu de s’allunàgiu de s’Apollo 11 de 52 annos a oe, e noe dies a pustis de su bolu de un’àteru imprendidore milliardàriu, su fundadore de sa Virgin Company Richard Branson chi s’11 de argiolas aiat fatu unu biàgiu sìmile cun sa Virgin Galactic.

Sa càssula est arribbada a un’artària de 106 chilòmetros (est a nàrrere 16 chilòmetros prus in artu respetu a su biàgiu fatu dae Branson) superende gasi sa lìnia de Karman: si tratat de sa chi benit reconnota comente sa làcana tra s’atmosfera terrestre e s’Ispàtziu.

Jeff Bezos e sos àteros tres cumpàngios de biàgiu ant fatu peri esperièntzia de bator minutos in ausèntzia de gravidade, ammirende de s’artu sa Terra dae is oblò de sa càssula.

A pustis de unu bolu duradu in totu 11 minutos, su New Sheperd at torradu a tocare sa terra terrestre. At a èssere un’àtera tapa cara a su progressu de s’umanidade? Pro como, bisos sos prètzios e sos costos, in pagos si dd’ant a pòdere permìtere.

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22”