aviaria,-un’ateru-casu:-agatadu-unu-mangone-positivu-a-su-virus-|-vistanet

Aviària, un’àteru casu: agatadu unu mangone positivu a su virus | Vistanet

Aviària, un’àteru casu: agatadu unu mangone positivu a su virus

Trovato mortu in s’istàinu de Cabras un’àteru mengone mortu positivu a su virus. A pustis de sos episòdios de aviària chi in sas chidas coladas ant pertocadu su parcu de Monte Urpinu de Casteddu, cun sas protestas de sos animalistas

Trovato mortu in s’istàinu de Cabras un’àteru mengone mortu positivu a su virus. A pustis de sos episòdios de aviària chi in sas chidas coladas ant pertocadu su parcu de Monte Urpinu de Casteddu, cun sas protestas de sos animalistas pro s’abbatimentu de paritzos aes, immoe est istadu agatadu peri unu mangone mortu chi est resurtadu positivu a s’aviària. Custa borta si tratat de unu mangone agatadu mortu in un’istàinu a presu de sa marina de Mari Ermi, in sa zona de Crabas, in s’Aristanesu. Sa tzertesa chi si tratet de aviària l’at cunfirmadu s’Istitutu zooprofilàticu isperimentale de sa Sardigna: su refertu est arribbadu eris e estadu in deretura donadu s’avisu pro protzedire a àteros controllos subra sa fàuna de su logu.  Como sos biòlogos e sos tècnicos de laboratòriu de s’istitutu de profilassi sunt sighende a fàghere àteros esàmenes ma at a tocare a isetare sos resurtados prus pretzisos de su Tzentru referenza natzionale delle Venezie in Pàdua, chi aiat giai pigadu in esàmene e cunfirmadu sas positividade de Casteddu.

Su casu de su mangone de Crabas diat pòdere èssere un’episòdiu isoladu, acapiadu a sa faina migratòria de s’esemplare. Su virus diat pòdere èssere naschidu in calicunu tzentru  a largu de sa Sardigna: sunt medas sos casos compidados in totu s’Europa. Un’ispia chi s’allet e chi, a pustis de su casu de Monte Urpinu, at fatu artziare su livellu de atentzione. Ma segundu sos espertos sa situatzione paret èssere suta controllu e non tocat a si fòghere leare dae sa timòria. S’importante est a donare cura. A diferèntzia de su cni est acontèssidu in Casteddu, pro parare fronte a custa positividade noa no est prevìdidu s’abbatimentu de àteros mangones. B’at a àere imbetzes unu bardiamentu passivu, cun su campionamentu de sos esemplares una bia mortos o agatados in dificultade. Sa zonas de controllu ant a èssere dispostas in unu raju de 10 chilòmetros dae su logu de s’acatamentu, pro cumprèndere si s’infetzione est firma a sa zona de Crabas ebbia.

 “Progetu finantziadu cun s’Avisu Pùblicu IMPRENTAS annualidade 2021-2022”


© RIPRODUZIONE RISERVATA



Su 20 de santandria, in su Cafè Lioteràriu, a probe de su Tzìrculu Nàuticu de Arbatassa, a ora de is 17.00, presentada de s’ùrtima fatiga literària de Giuseppina Carta, “Storie per fantasticare”.

“Storie per Fantasticare”, imprentadu de sa domo Editora Pluriversum, é s’ùrtima òpera literària de Giuseppina Carta, unu libru fatu a posta pro s’infàntzia.

Sos letores giòvanos s’ant a lassare atzapare de sas chimbe istòrias contadas in su nou libru de Giuseppina Carta “Storie per Fantasticare” chi tenent comente protagonistas Istante e su catedu Cica. In ogni istòria ant a adobiare amigos noos e s’ant a ispassiare a lèghere o a ascurtare sas aventuras issoro. Ant a imparare a amare e respetare sa natura e ant a iscobèrrere peri su balore de su tempus e de sa libertade. Ma prus che totu ant a cummprèndere comente est importante su rispetu de totus, siat umanos, siat animales. Tra is personàgios chi Cica e Istante ant a obiare podimus remonare a s’abe Mirtilla, sos delfinos Seader e Azzurra cun Ìcaru e Zoe e medas àteros chi ant a acumpangiare sos letores giòvanos in sa letura de custu libru ispantosu.

Giuseppina Carta, est nàschida e pàschida in Ardaule, una bella biddighedda de sa  provìntzia de Aristanis, ma a su presente est residente in Thiniscole. Finas a immoe at publicadu giai tres libros de poesias: “E’ gratuito sognare” (2015), “Amore a piene mani” (2017), ambos imprentados de N.O.S.M; in su 2020 at publicadu “A piedi nudi sull’erba” Kubera Edizioni; mentras in su 2019, paris cun unas àteras chimbe autoras sardas, cun 15 poesias at contribuidu a sa realizatzione de s’antologia   ” Il profumo rosa degli asfodeli” Kimerik Edizioni. Collàborat cun Radio Obia Web Note, cun una rubrica tutta sua a titolo “Guida alla lettura”, a inntro de sa cale allegat de libros imprentados e intervistat sos autores.

“Progetu finantziadu cun s’Avisu Pùblicu IMPRENTAS annualidade 2021-2022”


© RIPRODUZIONE RISERVATA

Related Posts

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.